Respostes comentari Expositiu (Isogloses)

1. Anàlisi del contingut:
- Tema i Títol: 
El text presenta un títol temàtic parcial perquè presenta el tema del text però sense especificar la zona a tractar. El tema principal és la caracterització del valencià com un conjunt de parlars dialectals i no com una única varietat diatópica o geogràfica.

- Estructura:
    * Externa: el text està format per set paràgrafs. Podríem dir que aquest text presenta una estructura pròpia dels textos expositius de descripció/enumeració, ja que si analitzem els diferents paràgrafs vorem com va fent una descripció de cada una de les peculiaritats que troba a la llengua delimitant-la geogràficament.
    * Interna: Podem dividir el text en tres parts atenent a la seua temàtica. En primer lloc, trobarem una Introducció (1r paràgraf), en aquesta part se situa el valencià dins de la varietat dialectal occidental i es parla de la NO coincidència de la frontera lingüística i política; per altra banda, el Cos Expositiu, que ocupa els cinc paràgrafs següents, cadascun dels quals tracta una característica determinada i la situa en una zona concreta; i, per últim, una Conclusió derivada de l'exposició anterior, que ocupa l'últim paràgraf.

2. Caracterització del text.
- Classificació del text:
     * Àmbit d'ús, finalitat, tipus de text:
Ens trobem davant un text EXPOSITIU amb un Àmbit d'ús acadèmic, ja que es tracta d'un informe publicat per la Universitat de València sobre la llengua al País Valencià. La seua màxima finalitat serà informar sobre les diferències que podem trobar fins i tot dins d'una mateixa comunitat.

    * Variació i funcions lingüístiques:
Quant a la variació lingüística s'utilitza la llengua estàndard i un registre formal, que inclou terminologia pròpia  de la disciplina acadèmica (isoglosses, varietat diatòpica,...).
La funció predominant és la Referencial, pròpia d'un text amb caràcter objectiu i informatiu, encara que no hem d'oblidar la funció Metalingüística.

     * Dixi i Modalització:
L’objectivitat acadèmica explica l’absència de díctics personals, espacials o temporals. Cal dir que el

temps verbal predominant és el present d’indicatiu en el valor no temporal, el propi del text expositiu
de l’àmbit acadèmic.
Pel que fa a la modalització, cal dir que trobem pocs mecanismes (Cal dir) degut a l'absènsia de l'autor al text.

     * Impersonalització: 
Sí trobem construccions impersonals com  passives reflexes: es considera, es diu (poseu la línia) o construccions esdevenimentals: Hi ha,...

3. Procediments de cohesió:
Hi trobem diferents connectors textuals: d’exemplificació (entre el parlar de Vinaròs i el d’Ulldecona,
per exemple…), de contrast (Cal dir, però… L’alacantí, en canvi…), d’addició (També es consideren…
/ D’altra banda, el valencià modern…), consecutiu (L’examen sincrònic del valencià, doncs,
mostra…).
Pel que fa a la cohesió lèxica és important i significatiu nomenar l'aparició de sinònims (variant, parlar), hipònims i hiperònim (alacantí, apitxat / valencià), repetició d’uns mots determinats (valencià, desinència, article…), així com paraules pròpies del camp semàntic de la lingüística.