martes, 29 de enero de 2013

Literatura C. tema 3


3.La producció literària de Mercè Rodoreda incideix sobre la psicologia dels personatges.
Estàs d’acord amb aquesta asseveració?
Explica per què.



Mercè Rodoreda (Barcelona 1908-Girona 1983) va dedicar tota la seua vida a l´escriptura amb una gran determinació, enmig de circumstàncies adverses com el fet d´escriure en una llengua perseguida, de trobar-se a l´exili o de ser dona. Amb el desig de fugir de la realitat crea un món propi en l´escriptura i projecta fragments de la seua vida o personalitat en alguns dels seus personatges.
La narrativa d´aquesta autora s´insereix en la línia de la novel·la psicològica amb una certa tendència al pessimisme i influències de l´existencialisme. Domina el narrador en primera persona, protagonista, identificat amb el personatge que conta la seua vida des del filtre subjectiu.
 La major part de la produció literària de Rodoreda s´insereix en la línia creativa psicològica de base realista que escorcolla l´ànima dels personatges que actuen i pensen, però mai moralitzen. Són les obres de monòleg autobiogràfic on la realitat s´observa des del punt de vista del personatge o dels personatges (Mirall…). En la línea onírica de base fantàstica estarien ja els contes de l´última etapa, en els quals s´introdueix sense sorpreses l´element sobrenatural en la vida quotidiana.
Al moment de la postguerra, amb poca activitat en el camp de la narrativa i un predomini dels poetes, l´obra de Rodoreda, suposa l´aparició d´un estil nou i personal. L´escriptora crea un univers amb personatges i temàtica propis i singulars dins el panorama literari del moment. A més amés, la difusió de La plaça del Diamant és molt important (traduïda a més de 26 idiomes i amb una pel·lícula), amb un gran ressò i projecció internacional.




Quant als personatges:
Dominen els femenins amb una ingenuïtat que amaga una gran saviesa i complexitat interior. Quasi sempre víctimes d´una societat hostil i amb poca preparació cultural, ens transmeten sentiments d ´aïllament i soledat, de malenconia i frustració en alguns casos. Ens comuniquen en les seues reflexions la consciencia del pas del temps que destrueix i transforma (tema de la metamorfosi interior de Colometa o física dels personatges dels contes tranformats en barca o en peix). Es tracta alhora de personatges singulars per la sensació de vida i els desitjos de felicitat malgrat totes les dificultats.

A banda dels reculls de contes (Vint-i-dos contes, La meva Cristina i altres contes, Quanta, quanta guerra, La mort i la primavera), destaquen les novel·les :
- Mirall trencat (1974) Ens presenta la història de l´ascensió i decadència d´una família benestant, els Valldaura, amb una reflexió pessimista sobre el pas destructiu del temps i la mort. La figura bàsica de Teresa, la mare, unifica un univers poblat de personatges amb històries particulars que són els fragments d´aquest espill, que reflecteix realitats distintes.
  Es tracta d´un monòleg autobiogràfic on el present és explicat a través de la trajectòria vital del personatge. Tanmateix, també apareix el narrador omniscient en tercera
persona, focalitzant en diferents personatges i amb un temps no lineal en Mirall trencat.
- Aloma (1938) que narra l´enamorament de la protagonista d´un home major (germà de la seua cunyada) i la decepció per l´abandonament posterior.

- La Plaça del Diamant (1962) La protagonista, Natàlia, ens conta, des d´un moment indeterminat de la seua maduresa, el fragment de vida que va des de la joventut al casament de la seua filla menuda. Abasta un període d´uns trenta anys entre la II República i la postguerra. La protagonista passa a ser la Colometa per desig del marit, però va prenent consciència de la pròpia individualitat i creix amb les experiències vitals (guerra, mort de Quimet) i els problemes que ha d´ encarar. En els darrers capítols, es transforma en la senyora Natàlia. No recupera la joventut però sí la identitat i una certa esperança.
Des del principi, la veu narrativa endinsa el lector en l´univers personal de la protagonista. És una novel·la original dins el panorama narratiu del moment dominat pel realisme, relacionada amb la de LlorençVillalonga Bearn o la sala de les nines per la projecció poètica al passat.

- El carrer de les Camèlies (1966).Esdevé com a prostituta a la Rambla, passa gana, passeja per la ciutat sense destí i acaba buscant els seus orígens i el món perdut de la infància.



No hay comentarios:

Publicar un comentario