3.La
producció literària de Mercè Rodoreda incideix sobre la psicologia
dels personatges.
Estàs
d’acord amb aquesta asseveració?
Explica
per què.
Mercè
Rodoreda (Barcelona 1908-Girona 1983) va dedicar tota la seua vida a
l´escriptura amb una gran determinació, enmig de circumstàncies
adverses com el fet d´escriure en una llengua perseguida, de
trobar-se a l´exili o de ser dona. Amb el desig de fugir de la
realitat crea un món propi en l´escriptura i projecta fragments de
la seua vida o personalitat en alguns dels seus personatges.
La
narrativa d´aquesta autora s´insereix en la línia de la novel·la
psicològica amb una certa tendència al pessimisme i influències de
l´existencialisme. Domina el narrador en primera persona,
protagonista, identificat amb el personatge que conta la seua vida
des del filtre subjectiu.
La
major part de la produció literària de Rodoreda s´insereix en la
línia creativa psicològica
de base realista
que escorcolla l´ànima dels personatges que actuen i pensen, però
mai moralitzen. Són les obres de monòleg autobiogràfic on la
realitat s´observa des del punt de vista del personatge o dels
personatges (Mirall…).
En
la línea onírica de base fantàstica
estarien ja els contes de l´última etapa, en els quals s´introdueix
sense sorpreses l´element sobrenatural en la vida quotidiana.
Al
moment de la postguerra, amb poca activitat en el camp de la
narrativa i un predomini dels poetes, l´obra de Rodoreda, suposa
l´aparició d´un estil nou i personal. L´escriptora crea un
univers amb personatges i temàtica propis i singulars dins el
panorama literari del moment. A més amés, la difusió de La
plaça del Diamant és
molt important (traduïda a més de 26 idiomes i amb una pel·lícula),
amb un gran ressò i projecció internacional.
Quant
als personatges:
Dominen
els femenins amb una ingenuïtat que amaga una gran saviesa i
complexitat interior. Quasi sempre víctimes d´una societat hostil i
amb poca preparació cultural, ens transmeten sentiments d ´aïllament
i soledat, de malenconia i frustració en alguns casos. Ens
comuniquen en les seues reflexions la consciencia del pas del temps
que destrueix i transforma (tema de la metamorfosi interior de
Colometa o física dels personatges dels contes tranformats en barca
o en peix). Es tracta alhora de personatges singulars per la sensació
de vida i els desitjos de felicitat malgrat totes les dificultats.
A
banda dels reculls
de contes
(Vint-i-dos
contes,
La
meva Cristina i altres contes,
Quanta,
quanta guerra,
La
mort i la primavera),
destaquen les
novel·les
:
- Mirall
trencat
(1974)
Ens presenta la història de l´ascensió i decadència d´una
família benestant, els Valldaura, amb una reflexió pessimista sobre
el pas destructiu del temps i la mort. La figura bàsica de Teresa,
la mare, unifica un univers poblat de personatges amb històries
particulars que són els fragments d´aquest espill, que reflecteix
realitats distintes.
Es tracta
d´un monòleg
autobiogràfic on
el present és explicat a través de la trajectòria vital del
personatge. Tanmateix, també apareix el narrador omniscient en
tercera
persona, focalitzant
en diferents personatges i amb un temps no lineal en Mirall
trencat.
-
Aloma
(1938)
que narra l´enamorament de la protagonista d´un home major (germà
de la seua cunyada) i la decepció per l´abandonament posterior.
-
La
Plaça del Diamant
(1962)
La protagonista, Natàlia, ens conta, des d´un moment indeterminat
de la seua maduresa, el fragment de vida que va des de la joventut al
casament de la seua filla menuda. Abasta un període d´uns trenta
anys entre la II República i la postguerra. La protagonista passa a
ser la Colometa per desig del marit, però va prenent consciència de
la pròpia individualitat i creix amb les experiències vitals
(guerra, mort de Quimet) i els problemes que ha d´ encarar. En els
darrers capítols, es transforma en la senyora Natàlia. No recupera
la joventut però sí la identitat i una certa esperança.
Des del principi, la
veu narrativa endinsa el lector en l´univers personal de la
protagonista. És una novel·la original dins el panorama narratiu
del moment dominat pel realisme, relacionada amb la de
LlorençVillalonga Bearn
o la sala de les nines per
la projecció poètica al passat.
-
El
carrer de les Camèlies
(1966).Esdevé
com a prostituta a la Rambla, passa gana, passeja per la ciutat sense
destí i acaba buscant els seus orígens i el món perdut de la
infància.
No hay comentarios:
Publicar un comentario