4. Què destacaries de
la narrativa dels anys 70 fins a l’actualitat? Reflexiona,
sobretot, entorn de les novetats en la tècnica literària i del
context sociocultural.
Al principi de la dècada
dels 70 la producció novel·lística valenciana no presentava
símptomes de vitalitat (1972: Joan Fuster: “Una carència
singular”). Però a mesura que els joves escriptors valencians van
poder conéixer altres models del nostre àmbit lingüístic, el
panorama començà a canviar.
El 1974 aparagueren dues
tendències en la narrativa valenciana, la «novel·la del canvi»
(Amadeu Fabregat, 1974: Assaig d'aproximació a “Falles folles
fetes foc”) i la novel·la realista evolucionada (Joan F. Mira,
1974: El bou de foc).
La «novel·la del
canvi» alterà la norma narrativa utilitzant dos procediments
transgressors: la manipulació del codi textual i la postulació de
temes ideològics oposats a l'ordre vigent.
Manipulant el codi
textual, el novel·lista pretenia introduir el lector dins del text o
discurs que conformaven l'escriptura mateixa, la qual no calia que
tinguera un argument massa explícit. La narrativa ‘moderna’ de
l’època considerava el text com un discurs autònom, alié a
l’estil realista. En les «novel·les del canvi» que tenien un
argument més definit, els temes oposats a l’ordre vigent van ser:
- La crítica política i l’exigència de llibertat (és a dir, la condemna delfranquisme).
- La reivindicació de la dissidència (molt sovint, la defensa del'homosexualitat).
- La ruptura amb els valors de la tradició cultural, familiar i socialnormativa i coercitiva (l'exaltació de la marginalitat, de la joventut i de lallibertat sexual).
- El desig de modernitat i d'universalisme (el món s'estava transformat apoc a poc en una aldea global).
Altres narradors, van
optar per aprofundir en el llegat del realisme, contant històries
comprensibles per a un públic lector normal. Empraren un llenguatge
intel·ligible i estructuraren la novel·la d’una forma més clara.
En aquest grup tenim
sobretot narracions nostàlgiques, que situen l'argument en els
records de la infantesa perduda. L'espai narratiu sol situar-se en
l'àmbit rural preindustrial. La recuperació de la infantesa i de la
societat desapareguda provoca un exercici de memòria que té també
com a objectiu recuperar l’idioma.
Cap a 1980, diverses
causes van propiciar que els narradors valencians tingueren una
concepció narrativa més eclèctica, gràcies a:
- La introducció en l'ensenyament reglat del valencià i, en conseqüència
- L'aparició d'un nou públic lector
- La tendència a la normalització social de l'idioma.
- La consolidació del sector editorial i llibrer.
- La coneixença mútua dels escriptors del nostre domini lingüístic.
- La tendència a la professionalització dels escriptors.
Amb la novel·la
històrica de Josep Lozano (1980: Crim de Germania), i la novel·la
generacional de Joan F. Mira (1981: El desig dels dies) s'inicià un
nou període en la novel·la valenciana, caracteritzat per:
- la liquidació de l'experimentalisme de les «novel·les del canvi» de la dècada precedent.
- la continuació del model evolucionat del realisme.
- la publicació de molt diverses «novel·les de gènere»: novel·la històrica, novel·la negra o novel·la eròtica.
No hay comentarios:
Publicar un comentario