martes, 29 de enero de 2013

Literatura B. tema 4


4. Què destacaries de la narrativa dels anys 70 fins a l’actualitat? Reflexiona, sobretot, entorn de les novetats en la tècnica literària i del context sociocultural.

Al principi de la dècada dels 70 la producció novel·lística valenciana no presentava símptomes de vitalitat (1972: Joan Fuster: “Una carència singular”). Però a mesura que els joves escriptors valencians van poder conéixer altres models del nostre àmbit lingüístic, el panorama començà a canviar.

El 1974 aparagueren dues tendències en la narrativa valenciana, la «novel·la del canvi» (Amadeu Fabregat, 1974: Assaig d'aproximació a “Falles folles fetes foc”) i la novel·la realista evolucionada (Joan F. Mira, 1974: El bou de foc).

La «novel·la del canvi» alterà la norma narrativa utilitzant dos procediments transgressors: la manipulació del codi textual i la postulació de temes ideològics oposats a l'ordre vigent.

Manipulant el codi textual, el novel·lista pretenia introduir el lector dins del text o discurs que conformaven l'escriptura mateixa, la qual no calia que tinguera un argument massa explícit. La narrativa ‘moderna’ de l’època considerava el text com un discurs autònom, alié a l’estil realista. En les «novel·les del canvi» que tenien un argument més definit, els temes oposats a l’ordre vigent van ser:
  • La crítica política i l’exigència de llibertat (és a dir, la condemna del
    franquisme).
  • La reivindicació de la dissidència (molt sovint, la defensa de
    l'homosexualitat).
  • La ruptura amb els valors de la tradició cultural, familiar i social
    normativa i coercitiva (l'exaltació de la marginalitat, de la joventut i de la
    llibertat sexual).
  • El desig de modernitat i d'universalisme (el món s'estava transformat a
    poc a poc en una aldea global).

Altres narradors, van optar per aprofundir en el llegat del realisme, contant històries comprensibles per a un públic lector normal. Empraren un llenguatge intel·ligible i estructuraren la novel·la d’una forma més clara.

En aquest grup tenim sobretot narracions nostàlgiques, que situen l'argument en els records de la infantesa perduda. L'espai narratiu sol situar-se en l'àmbit rural preindustrial. La recuperació de la infantesa i de la societat desapareguda provoca un exercici de memòria que té també com a objectiu recuperar l’idioma.

Cap a 1980, diverses causes van propiciar que els narradors valencians tingueren una concepció narrativa més eclèctica, gràcies a:
  • La introducció en l'ensenyament reglat del valencià i, en conseqüència
  • L'aparició d'un nou públic lector
  • La tendència a la normalització social de l'idioma.
  • La consolidació del sector editorial i llibrer.
  • La coneixença mútua dels escriptors del nostre domini lingüístic.
  • La tendència a la professionalització dels escriptors.

Amb la novel·la històrica de Josep Lozano (1980: Crim de Germania), i la novel·la generacional de Joan F. Mira (1981: El desig dels dies) s'inicià un nou període en la novel·la valenciana, caracteritzat per:

  • la liquidació de l'experimentalisme de les «novel·les del canvi» de la dècada precedent.
  • la continuació del model evolucionat del realisme.
  • la publicació de molt diverses «novel·les de gènere»: novel·la històrica, novel·la negra o novel·la eròtica.

No hay comentarios:

Publicar un comentario