Literatura C: Tema 1

LITERATURA DE POSGUERRA FINS AL ANY 70

Els canvis polítics que començaren el 1939 per mitjà de Franco tenien com a objectius bàsics:

·         Prohibició de l’ús públic i oficial del català i el seu ensenyament

·         Abolició de: La Generalitat L’Estatut Els partits polítics

·         Prohibició dels organismes culturals i literaris

Així, La literatura catalana quedava condemnada a ser un fenòmen minoritari i sense viabilitat.

Els intel·lectuals que havien restat amb la Generalitat es van haver d’ exiliar Gent de totes les generacions i totes les tendències.

·         Mercè Rodoreda i Gurguí es considera l'escriptora de llengua catalana contemporània més influent. La seva producció comprèn tots els gèneres literaris, tant la poesia com el teatre o el conte, tot i que destaca especialment en la novel·la. (La Plaça del Diamant)

·         Carles Riba: La seua poesía estableix la voluntat de tractar l’amor com a element poétic, amb unes refèrencies cultes que mostraven la seva amplíssima clàssica i anglogermànica. La seva poesía parteix de models diferenciats en el temps i el espai (Les elegies de Berville). 

·         Pompeu Fabra i Poch fou l'establidor de la normativa moderna de la llengua catalana.Va ser conseller d la Generalitat a l’exili i va escriure entre altres “ Gramàtica Catalana ” i “ Diccionari general de la llengua catalana”.

·         Pere Calders i Rossinyol fou un escriptor i dibuixant català. És un dels escriptors catalans del segle XX més populars. Destaca sobretot com a contista. "La narrativa de Calders arrenca d'una motivació "transcendent": d'una arrel d'ironia, més afable que càustica, però obedient a reserves morals ben concretes. (Gaeli i l'home Déu)

 Alguns van morir a l’exili, però amb el temps la majoria van tornar al país. En l’exili els catalans es van organitzar ben aviat i es van incorporar a revistes ja existents o bé en van crear de noves com: Quaderns de l’exili (1943-1947) Fou una revista mensual en català publicada a ciutat de Mèxic de 1943 a 1947. La seva distribució era gratuïta, la seva temàtica era la política.

Pont blau (1952-1963). Fou una revista cultural escrita en català i que es publicà a la ciutat de Mèxic del 1952 al 1963. La seva periodicitat era mensual. Hi predominava la temàtica literària, tot i que dedicà molt espai a la informació.

PRIMER AL EXILI Per ò molt aviat el novel.listes exiliats van preferir editar les seues obres a Catalunya, com Vicenç Riera Llorca, Xavier Benguerel… A causa de censura que hi havia a l ’interior Despr és del 1939 la novel.la catalana reapareix lentament: Un pas ben important es va donar el 1947 quan l’editorial Aym à va obtenir el permís per a convocar el premi Joanot Martorell de novel.la. Xavier Benguerel

A pesar de la continuïtat de la censura Es crearen col.leccions “ El club dels novel.listes” Per l’altrabanda Es publiquen per primera vegada obres dels escriptors formats i coneguts abans de la guerra. Cal destacar Salvador Espriu. I apareix la primera generaci ó de novel.listes que no havien començat la seua carrera abans de la guerra. Cal destacar Joan Perucho. Salvador Espriu Joan Perucho

Les cirumnstancies pol ítiques de la postguerra expliquen van donar lloc a l’aparició de noves tendències Tend ència a la Simbologia i Mites. Jordi Sarsanedas Tend ència a la Psicología. Llorenç Villalonga Tend ència al Realisme. Josep Maria Espinàs

la producció literària durant la postguerra es va decantar generalment pels versos. Açò es va corregir gràcies a l’editorial Sicània que va fer posible l’aparició novel·les entre elles “ La dóna forta” Maria Beneyto “ L’ambició d’aleix” Enric Valor Amés aparegueren els volums de “ Rondalles Valencianes”

L’any 1959, coincidint amb la mort de Carles Riba, va marcar el pas a la dècada següent amb tot un seguit de canvis. cosa que va possibilitar l’accés dels escriptors a un públic més ampli i un funcionament menys restringit de la cultura catalana, a pesar de la continuïtat de la censura . Aquestes col·leccions van publicar moltes traduccions de novel·la estrangera, cosa que va permetre l’accés del públic a les noves formes de la narrativa europea Recuperació de l’hegemonia del públic lector En el panorama cultural… La dictadura va evolucionar cap a posicions més permissives, a causa de l’obertura internacional que va experimentar El panorama editorial... Es va consolidar a la dècada dels seixanta amb la reaparició de la col·lecció “A Tot Vent” i la creació d’Edicions 62

Al final de la dècada dels seixanta i al començament dels anys setanta, els escriptors crescuts després de la guerra comencen a publicar i causen un gran impacte en el món literari. Els capdavanters d’aquest grup van ser Terenci Moix Baltasar Porcell

El procés de normalització lingüística i cultural que pren força al País Valencià des dels inicis dels seixanta no es va traduir, de moment, en la publicació de novel·les. A la década dels setanta, es van incorporar també a la narrativa escriptors que pertanyien a promocions literàries anteriors Joan F. Mira Carmelina Sánchez-Cutillas Enric Valor Va publicar la trilogia de Cassana, ambiciosa crònica novel·lesca de les comarques valencianes del sud.