Literatura B: Tema 1

DE LA POSTGUERRA FINS ALS ANYS 70 I LES SEUES REPERCUSSIONS SOBRE LA PRODUCCIÓ NARRATIVA DE L´ÈPOCA.

Repressió després de la guerra

Una vegada que va finalitzar la guerra es van prendre una sèrie de mesures que van afectar tant al àmbit polític com al literari. Algunes d´aquestes mesures fóren:

•      Extinció de les institucions republicanes.

•       Anul·lació del Estatut i de totes les institucions catalanes.

•       Supressió dels organismes i institucions culturals.

•       Abolides les institucions democràtiques.

•       Declarats il·legals els partits polítics.

•       Anul·lació dels sindicats.

•       Sense llibertat d’associació, de premsa, de pensament ni d’expressió.

•      Prohibició de l’ús públic i oficial del valencià i el català, s´opta pel castellà.

Les etapes del franquisme

1.- 1939-1946: Època de màxima repressió

Aquesta època va ser una de les pitjors per als escriptors ja que la repressió va ser molt forta. Es van produir diverses situacions que afectaren als escriptors com van ser:

•         Execucions, prohibicions, i desaparició de la vida pública dels que defensaven la llengua catalana.

•          Sols eren permeses les mostres de caire folklòric i religiós.

•          Aïllament cultural i censura, sense editorials, sense crítica i, sense lectors.

•          Resistència cultural amb reunions clandestines a cases particulars i edicions d’obres d’amagat.

2.- 1946-1955: Consolidació de la dictadura

Ja en 1946 es va iniciar la consolidació de la dictadura a Espanya. Amb el final de la segona Guerra Mundial es va donar una liberalització de la literatura catalana, que tornà a ser pública. Reaparegueren i nasqueren noves editorials: Moll, Edicions 62, Proa, Tres, Quatre, etc. A més es van crear premis literaris com el "Joanot Martorell" de novel·la. També es recuperà el teatre i sortiren revistes en forma de llibre o dependents de centres religiosos. Van aparèixer els primers exiliats durant la guerra. Finalment la llengua tornà a l'ús literari.

3.- 1955-1970: Món cultural

Ja en 1955 va començar la producció normal de novel·les. En 1960 aparegué la Llei de Premsa, que posarà fi a la persecució del català, però continuarà la seua censura. També es van crear empreses privades i van aparèixer dues generacions de escriptors: els que tornaven a la llum pública i els que iniciaven la seua tasca intel·lectual. Els primers escriptors fan obres testimonials sobre la seua vida durant la guerra, com per exemple a l'exili, al front o als camps de concentració. Els més joves de l'època hagueren de aprendre de manera autodidacta. El punt bàsic del seu programa va ser normalitzar definitivament la llengua.

Actituds davant la repressió

Les actituds que podien tomar els escriptors davant la repressió eren:

·         Incorporar-se al nou règim canviant les seues ideologies i renunciant a la seua propia llengua (Eugeni d’Ors).

·         Exiliar-se ( Mercè Rodoreda )

o    Primer a França

o    Després a Amèrica

·         L’exili interior ( Clandestinitat): replegament defensiu per demostrar que el franquisme no havia aconseguit ensorrar la cultura catalana.

Conseqüències de la repressió per als escriptors

Es va tenir una gran repressió contra els escriptors:

·         Depuracions professionals , deportacions o penes de presó als escriptors

o    Fi de l’activitat dels escriptors que havien començat abans de la Guerra Civil.

o    Falta de referencies per als escriptors que apareixen a partir de 1939

·         Falta d’escriptors, d’editors i lectors.
Aïllament de models exteriors.

o    Producció narrativa:
-Fidel als gèneres tradicionals.
- Desfasada respecte les tècniques modernes.

LA NARRATIVA DE POSTGUERRA

La narrativa es va vore molt afectada per la repressió. Només a partir dels anys 40 i 50 va començar a apreciar-se un reviscolament de la narrativa, que podem classificar en diversos corrents:

•         - La novel·la psicològica.- Aquesta narrativa es caracteritza per deixar de banda l’argumentació i centrar-se en la vida interior. El lector coneix, a través del narrador omniscient, tot el que el protagonista pensa, sent i recorda. Destacaren Mercè Rodoreda i Llorenç Villalonga.

•         - La novel·la realista.- També coneguda com a realisme social, pretén denunciar l'opressió que pateixen les classes populars, amb obres pròximes quant al contingut i la tècnica. Destacà Enric Valor.

•         - La novel·la testimonial.- És un tipus de novel·la realista que pretén contar experiències pròpies viscudes per l’autor, sobretot de fets relacionats amb la Guerra Civil, l’exili, la postguerra, els camps de concentració... Destacà Teresa Pàmies i Maria Aurèlia Capmany.

•         - La novel·la experimental.- Aquest tipus de narrativa consisteix a crear textos experimentant amb tècniques, temes i recursos nous. Destacà Manuel de Pedrolo

•         - La narrativa fantàstica.- Aquestes van sorgir cap als anys 50, influïdes pel cinema o la pintura. Presenten un gust per la temàtica i els recursos fantàstics, imprevisibles i màgics, que desperten la sorpresa en el lector. Destacaren Pere Calders i Joan Perucho

LA NOVEL·LA A L´EXILI

Amb la instauració de la dictadura es va donar una pèrdua de les llibertats (politiques, culturals…), açò va donar cap a una censura que no deixava la publicació de determinades obres. Per aquest motiu es va produir l’exili d’una generació d’escriptors cap a França o América. Els exiliats organitzaren una vida cultural activa en català: jocs florals, premis, editorials i revistes.

Trets característics d’aquesta literatura:

Els trets més característics d’aquesta literatura eren:

o   La literatura es fa a partir de l’experiència immediata

o   Conté notes exòtiques estretes del nou espai on es mou l’escriptor.

o   Inclou el tema de l’enyorament.

o   Incorpora el sentiment de frustació i la fatalitat del destí.

o   Denuncia la guerra i les seues conseqüències