-Context sociocultural
El 1975, amb la mort del general
Franco, s’accelera el camí que conduirà els espanyols de la
repressió a les llibertats, de la
dictadura a la democràcia. Els canvis socials i polítics seran espectaculars i
faran possible l’augment d’una producció i d’un mercat literari important en
català, mercat que havia començat a
recuperar-se en la dècada dels 60.
L’aprovació de la Constitució i
dels Estatus d’Autonomia que reconeixen el caràcter oficial del català, i la
generalització del català en l’ensenyament amb l’aprovació de les lleis de
normalització lingüística, estableixen el marc legal que permetrà
l’alfabetització de la població, la millora en l’ús social de la llengua i
l’augment del públic lector, tant adult com juvenil.
Però seria interessant dins
d’aquest últim terç del segle XX, diferenciar tres períodes, d’una banda la
narrativa dels anys 70, d’altra, les
dues posteriors, la dels anys 80 i 90 i per últim l’actualitat més recent.
-Els anys setanta
Per entendre la producció de la
dècada dels 70 cal fer al·lusió a les circumstàncies que l’envoltaren.
Els anys 70 suposen el final de
la dictadura franquista. Els novel∙listes d'aquesta època són gent nascuda a la
postguerra, crescuda amb els canvis sociopolítics dels anys 50 i 60 i influenciada ideològicament en plena
joventut, pel moviment hippie i per l’agonia i final del franquisme.
En la dècada dels 70 entren en crisi models
novel∙lístics com el realisme. S’imposa l’anomenada “novel∙la del canvi”,
caracteritzada per la manipulació del codi textuals i per la utilització de
temes transgressors. La postguerra, l’educació rebuda, el món universitari, el
feminisme, la llibertat sexual, etc constituiran els temes fonamentals
d’aquesta generació.
Autors representatius, Jaume Fuster (Abans del foc), Montserrat Roig
(El temps de les cireres) i J. Lluís
Seguí (Espai d’un ritual), o Isabel‐Clara Simó (Dones, Júlia)
-Els anys huitanta
A partir dels 80, la millor
formació acadèmica i intel·lectual dels escriptors, l’ensenyament del valencià
dins del sistema educatiu oficial fan que el nombre de novel·les que es
publiquen augmenten considerablement. Crim de Germania de Josep Lozano,
comença un nou període dins de la novel·lística catalana.
Apareix una àmplia oferta de diferents gèneres novel·lístics, com
la novel·la negra, novel·la històrica,
novel·la psicològica, novel·la de ciència-ficció. Es tracta d’uns escriptors més independents, més
allunyats d’un passat històric com el franquisme, I més centrats en la psicologia
i conflictes dels personatges.
Destaquen novel·listes com: Jaume Fuster amb L’Illa de tres taronges
(1983), Montserrat Roig amb L’agulla
daurada , Isabel-Clara Simó amb Júlia i Miquel de Pol amb Bon
Profit! (1988), entre altres…
Als anys 80 desapareixen escriptors cabdals per a la llengua com:
Mercè Rodoreda, Llorenç Villalonga. I d’altres,que no han estat tan valorats,
aconseguixen èxits editorials com Pere Calders amb Joan Brossa.
Als anys 80 destaca el tema de la ciutat, del món urbà en contraposició
a la novel·la rural del passat. Es pot veure des d’un costumisme urbà que
simplement planteja situacions on el lector s’hi pot identificar, fins a una
narrativa de supervivència passant per les novel·les que manifesten malenconia.
-Els anys 90 fins l’actualitat.
Gran part dels autors d’aquesta etapa, es dediquen al món de
l’ensenyament, i a la producció literària. Uns amb novel·les dirigides a un
públic lector juvenil com Les cendres del cavaller de Silvestre
Vilaplana ; , i d’altres amb novel·les
obertes al públic en general com Temps de conquista de Vicent Borràs.
Alguns dels autors de novel·les estan directament relacionats amb el
periodisme com Joan Francesc Mira.
Els premis literaris han reafirmat la pujança de les obres en català
com”Premi Joan Fuster d’assaig”
Alguns dels autors valencians actuals se centren més en els problemes
de l’individu que en els de la societat
valenciana en general. Com Ferran Torrent amb Societat limitada
A més a més la nostra narrativa ja comença a tenir un ressò
internacional amb obres traduïdes a diferents llengües com La pell freda d’Albert Sánchez Pinyol
No hay comentarios:
Publicar un comentario