Els factors polítics
Els factors polítics són els més
esmentats com a causa de la
pèrdua de llengües en moltes comunitats arreu del món. Històricament, dos fets
han afectat dràsticament la
diversitat lingüística. D’una banda, la colonització del «nou» món va donar
lloc a l’ús gairebé exclusiu de les llengües europees en situacions de prestigi
a Amèrica i a l’Àfrica –en el sistema educatiu, l’administració pública, la religió
i, més tard, en els mitjans de comunicació–. L’ocupació europea dels nous
territoris no tan sols va donar pas a la colonització cultural: la llengua dels
poderosos –la dels ocupants– va passar a ser la prestigiosa i això va comportar
una pèrdua significativa de llengües entre les que no tenien poder.
A més, com a conseqüència de la
creació d’estats a Europa, la idea d’«un estat, una llengua» es va estendre
ràpidament. Aquesta política no tan sols va afectar un gran nombre de llengües menys poderoses
a Europa, sinó que també va comportar l’ús exclusiu per a les funcions formals
de les llengües estatals dels colonitzadors a les colònies.
Arran d’això, la colonització va
produir una pressió política enorme per deixar de parlar les llengües locals a
Austràlia, a gairebé tot l’Amèrica del Nord i a moltes regions de l’Amèrica del
Sud i de l’Àfrica. Tot i que la colonització de cadascun d’aquests territoris
va seguir camins diferents i els resultats també van ser diferents, tenen en
comú la subjugació i l’assimilació lingüística de la població local per part
dels colonitzadors.
A causa d’aquests episodis
històrics, actualment els governs adopten mesures polítiques que afecten en
gran mesura el futur de moltes llengües: l’estatus
de les diferents llengües es veu afectat per si aquestes llengües s’han
declarat oficials o no, i, per tant, per si s’utilitzen en l’educació, l’administració
pública i els mitjans de comunicació.
(Extret d’Esti AMORRORTU i altres (2005), Informe
sobre les llengües del món.
Síntesi, UNESCO Etxea/Centre UNESCO de Catalunya/Angle Editorial, Barcelona,pp.
97-99)
FACTORS POLÍTICS
a)
TEMA
I PARTS BÀSIQUES.
El tema
principal d’aquest text és com els factors polítics han influït per la
colonització en la pèrdua de llengües.
Aquest fragment presenta un títol temàtic parcial, ja que des del principi sabem que va a
tractar algun aspecte motivat pels factors polítics però no ho podrem concretar
fins que no llegim el text complet. A més a més, el seu àmbit d’ús serà l’acadèmic, ja que es tracta d’un fragment extret
del Informe sobre les llengües del món.
El text presenta una estructura
externa conformada per quatre paràgrafs. Pel que correspon a l’estructura
interna, el text es divideix en tres parts:
-
Introducció
(línia 1-2), amb aquesta part l’autor presenta el tema i concreta a quins
factors polítics farà referència.
-
Cos
expositiu (1r-3r paràgrafs), l’autor exposa detalladament els fets que més han
afectat i qüestionat la diversitat lingüística destacant com a bàsics la
colonització i la configuració dels Estats Europeus.
-
Conclusió
(o recapitulació) correspon a l’últim paràgraf. En ell tanca el text i proposa
l’actuació dels governs davant la situació lingüística, tenen el poder i el
futur de les llengües.
El text presenta una progressió
temàtica constant, ja que d’un tema (els factors polítics) es van presentar
diferents remes (la pèrdua de llengües en llocs colonitzats; la pressió
política que viuen pobles conquerits; el paper dels governs davant aquest
tema).
La finalitat
del text és informar al lector de la transformació de les diferents fronteres
lingüístiques així com de les possibles
solucions proporcionades pels governs.
b)
Tipologia
textual i característiques trobades al text.
Estem davant d’un text expositiu que presenta una
estructura de causa/conseqüència
pròpia d’aquesta tipologia i que està present des de l’inici, ja que els exposa
com a causa de la pèrdua de llengües (línia 1) per després desenvolupar els
diferents remes enllaçant-los mitjançant l’ús de connectors additius per afegir informació (A més – línia 8);
causals (a causa d’aquestos episodis- línia ); adversatius (però,
en canvi) ; concessius (arran d’això) o consecutius (a
conseqüència).
Altra característica que trobem a aquest text expositiu
és la impersonalitat mitjançant l’ús
d’un subjecte genèric, quan parla dels governs sense excepció.
Fent una anàlisi més detallat observem un clar predomini de la funció referencial, pròpia dels textos
expositius ja que expressa la informació de forma objectiva així com un
predomini de la modalitat oracional enunciativa,
utilitzada per fer una exposició clara i objectiva.
Però no podem oblidar l’ús d’altres elements gràfics com
la ratlla, que té un valor explicatiu i enumeratiu; o el de les cometes per
recollir una cita textual (línia 9).
Per últim, senyalar la importància dels connectors lèxics
que s’aconsegueix amb la repetició de paraules com Llengües (lín. 1,3,12,19);
Colonització (L.13, 14) o de Camps semàntics propis de la lingüística: llengües
oficials, assimilació lingüística, llengües locals i europees,...
Tot açò unit amb l’ús dels verbs en un temps en present d’indicatiu
en la majoria dels casos dóna al text un caràcter objectiu, en el qual s’exposa
un tema d’interés encara vigent.
c)
El
text presenta un registre formal, propi d’aquest tipus de text que exposa una
noticia o informació i pretén mostrar-la des d’un punt objectiu fent ús d’una
llengua estàndard neutra, ja que no trobem cap tret dialectal propi d’una zona
en concret.
No hay comentarios:
Publicar un comentario