Descriu les tendències més rellevants de la poesia en el
període que va des de la postguerra fins als finals dels anys 70.
El
periode que anem a parlar va des de el fi de la Guerra Civil espanyola fins
a la dictadura del General Franco. Abans
de la guerra la poesia catalana havia aconseguit
uns nivells notables de qualitat literària. Alguns dels poetes de més renom van
ser, per exemple, Josep Carner, Carles Riba o Josep Vicenç Foix. Quan es va
reprendre l'activitat poètica,
aparegueren les primeres
editorials i també les primeres revistes literàries valencianes de
postguerra. La poesia de postguerra va seguir
les línies bàsiques anteriors a la guerra: la simbolista, la tendència
avanguardista i la tendència realista.
La influència simbolista és un corrent d´origen francés on
destaca Josep Carner. Els textos estan
allunyats de la realitat inmediata que destapa un predomini de la metáfora i de
la imatge i es caracteritza per la valoració de la musicalitat expresiva i
l’exigència formal.
En quant a la tendència avantguardista, on destaca Foix, es
combina la tradició i la modernitat amb la formalitat.
I la tendència realista, que
tractaba temes com la reflexió
moral, la denúncia social i política, la temàtica satírica i la quotidianitat.
També
apareix entre els poetes l’existencialisme parisenc, un moviment inconformista,
filosòfic i literari que, més enllà de les convencions estètiques, atorgava prioritat als temes derivats de la relació de la persona humana amb la realitat més crua i tangible, i
reflectia l'angoixa de viure en un món
absurd.
Cap a finals dels 50 les pautes
ideològiques i estètiques dels poetes evolucionen al ritme dels canvis socials.
Les característiques són:
-El poeta es considera una persona
corrent
- El text pot tindre qualsevol lector
-El poeta s’inspira en l’experiència
real
- El text poètic és unívoc i concret, el llenguatge és directe i
col.loquial
-La poesia tracta d’enriquir la persona i d’alliberar-la
-Discurs
reflexiu, relacionat temàticament amb el dolor, la mort i l'absurd del món i de la vida.
-Punts
de vista religiosos i humanistes.
A la dècada dels 60 se segueix l'estètica
del realisme històric i l'abandó de les formes i les temes de la postguerra. És
un corrent influyent per la crítica marxista. Els poetes dels anys 60
formularen una nova forma de fer poesia, amb les característiques següents:
-Desmitificació del poeta. Es consideraven persones normals
-Allunyament del simbolisme, es a dir,els autors pretenien abandonà la idea
de que el món es un misteri que ells deuen descifrà.A més, pretenien elaborar un discurs realista
-Preferència pel poema narratiu.
-Inspiració en la pròpia experiència.
-Els textos es van comença a transmetre de forma oral, tal que la seua
expansió fòra més fàcil.
-Públic popular.
La major part de poetes realistes dels 60
abandonà la creació poètica cap al final de la dècada. Aquest final de període
es pot identificar per les característiques següents:
-Canvis estètics: la poesia s'allunya de l'estètica realista.
- Temàtica: por, mort, angoixa, acte d'escriure...etc, des d'una
perspectiva més íntima.
-Evolució: en els anys 70 la poesia evolucionà de noy cap a postulats
simbolistes i formalistes.
La poesia dels 70 tend cada vegada més a
l'expresió de la subjectivitat.
A més, Les obres derivades del Simbolisme
i del Surrealisme van influir notablement sobre els poetes valencians del
començament de la dècada dels 70.
Les característiques del període són:
- Respecte al discurs: Elaboren discurs autònom a la realitat,
prescindint de l'anècdota i de l'argument
-Respecte a la temàtica: trenquen amb els valors de la tradició cultural,
familiar i social.
-En la evolució, es pot dir que s'incorporen a la modernitat
-El llenguatge: és suggeridor, evocador, imaginatiu i ambigu, carregat de
metàfores, símbols i imatges.
No hay comentarios:
Publicar un comentario