Subordinades substantives

LES PROPOSICIONS SUBORDINADES SUBSTANTIVES Les oracions subordinades substantives realitzen, dintre la proposició principal, qualsevol de les funcions pròpies d´un sintagma nominal o d´un sintagma preposicional (subjecte, atribut, complement directe, complement indirecte, complement preposicional, complement del nom, etc); per exemple: La professora d´Història explica la lliçó S.N (C.D) La professora d´Història explica que el 1979 s´aprovà l´Estatut O.sub. subst. funció C.D La subordinació substantiva pot presentar diverses estructures: que(conj.) + ORACIÓ= Em van dir que el fuster vindria dissabte. La conjunció que no té altra funció que la d´introduir de la proposició substantiva; per tant, no realitza cap funció sintàctica. Cal mantenir la forma que davant de les oracions substantives (Els prego que m´informin) i evitar construccions calcades del castellà com: Els prego m´informin. No confondre la conjunció que amb el pronom relatiu o interrogatiu que introdueixen oracions substantives. La conjunció que no pot anar mai precedida de preposició. Tampoc pot anar precedida de determinant. (preposició +) INFINITIU= L´Helena volia sortir cada nit. De vegades, poden anar precedides de la preposició A i DE : Ens va pregar ( de ) venir al matí. què(pronom interrogatiu) + ORACIÓ= No em preocupa què diran. Les oracions substantives interrogatives poden ser directes (Ens van preguntar: vindreu amb cotxe?) o indirectes (No sé què diran del projecte). Les indirectes són introduïdes sempre per un pronom interrogatiu. si (conjunció) + ORACIÓ = No sé si tinc els llibres de geologia. Les oracions substantives introduïdes per la conjunció si són interrogatives indirectes totals , a diferència de les interrogatives indirectes esmentades anteriorment, que són parcials. Les interrogatives amb si comporten la idea de dubte: El professor ha preguntat si ho sabíem. ORACIÓ SUBSTANTIVADA: Aquesta mena d´oracions substantives de relatiu o substantivades provenen de les oracions adjectives que han sofert la pèrdua d´un antecedent genèric (persones, coses, etc) i és per aquest motiu que funcionen com a nucli del sintagma elidit. Les que fan referència al lloc (introduïdes per on : On abans hi havia una fàbrica, ara hi ha un hort), s´han de classificar com a oracions adverbials de lloc. (prep.) + QUIdet/art + QUI (prep. +) tot/tothom...+ QUI Referència a persones (prep. +) això/allò/el...+ QUE(prep. +) tot...+ QUE Referència a coses Exemples: Qui menja sopes se les pensa totes. Has de dir la veritat a qui te la demani. Aquell qui desitgi anar de viatge... Els qui vulguin anar d´excursió... A la fira regalen obsequis a tots els qui en demanen. Tothom qui en demani tindrà un obsequi. Tots aquells /els qui en demanin tindran un obsequi. El que diu és molt agosarat. Allò que va escriure el periodista no és del tot cert. Això que dius a la carta no m´ho crec. De tot allò que vas dir, no m´ho crec. Amb el que dius no n´hi ha prou. FUNCIONS: Les oracions subordinades substantives poden exercir les següents funcions sintàctiques a l´oració principal: Subjecte: Encapçalades per que : Em preocupa molt que no vinguis. Davant de que no es pot anteposar l´article el (a diferència del castellà); ara bé, sí que hi podem anteposar l´expressió el fet...: Em preocupa el fet que no vinguis. Encapçalades per l´ infinitiu : No m´agrada (de) treballar al torn de nit. Aquí també es pot anteposar l´expressió el fet de a l´infinitiu: No m´agrada el fet de treballar... Altres possibilitats: No m´importa què diran/ No m´importa si vindran/ M´agrada com escrius. C. Directe: Les substantives en funció de C.D. compten amb les estructures bàsiques, és a dir, les d´infinitiu i les introduïdes per la conjunció que. També poden ser introduïdes per si , què, qui, com o estil directe. Em va explicar que no vol jugar. Els cosins volen pujar a les golfes . Li vaig preguntar si havia trobat la clau . Els alumnes sabien què preguntar. Et demano qui pujarà . Demaneu-li com ha pujat . Em va preguntar: vols un xiclet? C. Indirecte: Aquesta funció només pòt ser assumida per l´oració substantiva de relatiu o substantivada: Doneu els discos als qui vinguin a la festa. Guardem xampany per als qui arribin tard. C. Atributiu: Quan a l´oració principal apareix un verb copulatiu o pseudocopulatiu: Un cotxe és el que desitjo comprar-me. C. Preposicional: Depenen de la preposició que regeix el verb; ara bé, davant de la conjunció que, les preposicions a, de en i amb cauen: S´han acostumant a estudiar molt poc. Acostumeu-lo que prengui vitamines. C. del nom, de l´adjectiu, de l´adverbi: L´oració substantiva pot complementar un nom, un adjectiu o un adverbi: El ministre té la certesa de ser mal interpretat . (N) És incapaç de recordar la data . (Adj.) Estàvem lluny de trobar l´antídot . (Adv)