Comentari 2n B

Setge, escola i familia

Cada vegada que hi ha un cas dramàtic d’assetjament escolar, tornem a parlar del paper de l’escola. El professorat està assumint els problemes que la societat no és capaç de resoldre: racisme, violència, exclusió social, etc. I tot amb gran indiferència per part de tothom. Han augmentat els conflictes als instituts i també les famílies desestructurades, els joves violents, la pobresa, però no ha augmentat gens el pressupost educatiu. Per detectar i afrontar els problemes de l’alumnat és imprescindible poder fer un seguiment personal de nois i noies, la qual cosa implica que hi hagi menys alumnes per aula, més hores de tutoria, més psicòlegs. Però ni l’Administració està complint ni la societat en general fa pressió perquè es destinin més diners als centres públics, que és on més es concentra la diversitat.

Hi ha també la família. Com pot ser que els pares no s’assabentin a temps del gran malestar del seu fill o filla, i al mateix temps, culpin al professorat que ha d’atendre 60 o 120 alumnes a la setmana? Quin tipus de relació tenen amb els seus fills perquè aquests no puguin compartir amb ells la seva desesperació? És més fàcil que un noi o noia que rep maltractaments a l’escola en pugui parlar amb la família que en l’àmbit de la mateixa escola, ja que allà hi ha els seus agressors i la confiança que pot tenir amb el professorat no s’ha de suposar que sigui més gran que la que té amb el seu pare o la seva mare. Això no significa pas que l’escola no hagi de posar tots els mitjans possibles per detectar i solucionar aquests conflictes.

Les famílies dels agressors també tenen la seva responsabilitat. Quan els pares reben queixes de        l’ institut  sobre mal comportament, caldria que entenguessin que és un problema del ‘seu’ adolescent. Tenir un fill o filla violent és un fet molt seriós.

Posar tot l’èmfasi en el funcionament de l’escola és un greu error i una manera de culpabilitzar tot el col·lectiu del professorat, defugint la responsabilitat de la resta d’agents que hi intervenen. Si no actuem conjuntament i hi aboquem tots els recursos adients, difícilment podrem aturar el sofriment de les víctimes ni redreçar el comportament dels agressors.

Rosa Cañadell (psicòloga i professora de secundària). El Periódico, 13 de juny del 2005

1. Comprensió del text

a) Descriu el tema i les parts bàsiques del text. [1 punt]

b) Resumeix el contingut del text amb una extensió màxima de 10 línies. [1 punt]

c) Identifica la tipologia textual i especifica dos trets característics d’aquesta tipologia

presents al text. [0’5 punts]

d) Assenyala els connectors que apareixen en les oracions següents, digues de quin tipus són i fes la substitució per altre del mateix tipus:

            - Han augmentat els conflictes als instituts (...), però no ha augmentat gens el pressupost educatiu.

            - la societat en general fa pressió perquè es destinin més diners als centres…

2. Anàlisi lingüística del text.

a. Digues el significat que adquireixen aquestes paraules al text o indica’n un sinònim. [1 punt]

a.  aboquem

b. aturar

c. redreçar

b. digues a quina categoria gramatical pertanyen, a quin element del text fan referència i quina funció sintàctica realitzen els mots destacats en cursiva.

- És més fàcil que un noi o noia que rep maltractaments a l’escola en pugui parlar amb la familia.

- Defugint la responsabilitat de la resta d’agents que hi intervenen.