Setge, escola i familia
Cada
vegada que hi ha un cas dramàtic d’assetjament escolar, tornem a parlar del
paper de l’escola. El professorat està assumint els problemes que la societat
no és capaç de resoldre: racisme, violència, exclusió social, etc. I tot amb
gran indiferència per part de tothom. Han augmentat els conflictes als
instituts i també les famílies desestructurades, els joves violents, la
pobresa, però no ha augmentat gens el pressupost educatiu. Per detectar i
afrontar els problemes de l’alumnat és imprescindible poder fer un seguiment
personal de nois i noies, la qual cosa implica que hi hagi menys alumnes per
aula, més hores de tutoria, més psicòlegs. Però ni l’Administració està
complint ni la societat en general fa pressió perquè es destinin més diners als
centres públics, que és on més es concentra la diversitat.
Hi ha
també la família. Com pot ser que els pares no s’assabentin a temps del gran
malestar del seu fill o filla, i al mateix temps, culpin al professorat que ha
d’atendre 60 o 120 alumnes a la setmana? Quin tipus de relació tenen amb els
seus fills perquè aquests no puguin compartir amb ells la seva desesperació? És
més fàcil que un noi o noia que rep maltractaments a l’escola en pugui parlar
amb la família que en l’àmbit de la mateixa escola, ja que allà hi ha els seus
agressors i la confiança que pot tenir amb el professorat no s’ha de suposar
que sigui més gran que la que té amb el seu pare o la seva mare. Això no
significa pas que l’escola no hagi de posar tots els mitjans possibles per
detectar i solucionar aquests conflictes.
Les
famílies dels agressors també tenen la seva responsabilitat. Quan els pares
reben queixes de l’ institut
sobre mal comportament, caldria que entenguessin que és un problema del
‘seu’ adolescent. Tenir un fill o filla violent és un fet molt seriós.
Posar
tot l’èmfasi en el funcionament de l’escola és un greu error i una manera de
culpabilitzar tot el col·lectiu del professorat, defugint la responsabilitat de
la resta d’agents que hi intervenen. Si no actuem conjuntament i hi aboquem
tots els recursos adients, difícilment podrem aturar el sofriment de les
víctimes ni redreçar el comportament dels agressors.
Rosa Cañadell (psicòloga i professora de secundària). El Periódico, 13 de juny del 2005
1. Comprensió del text
a) Descriu el tema i les parts bàsiques del text. [1 punt]
b) Resumeix el contingut del text amb una extensió màxima de 10 línies. [1
punt]
c) Identifica la tipologia textual i especifica dos trets característics
d’aquesta tipologia
presents al text. [0’5 punts]
d) Assenyala els connectors que apareixen en les oracions següents, digues
de quin tipus són i fes la substitució per altre del mateix tipus:
- Han augmentat els conflictes als instituts (...), però
no ha augmentat gens el pressupost educatiu.
- la
societat en general fa pressió perquè es destinin més diners als centres…
2. Anàlisi lingüística del text.
a. Digues el significat que
adquireixen aquestes paraules al text o indica’n un sinònim. [1 punt]
a. aboquem
b. aturar
c. redreçar
b. digues
a quina categoria gramatical pertanyen, a quin element del text fan referència
i quina funció sintàctica realitzen els mots destacats en cursiva.
- És més fàcil que un noi
o noia que rep maltractaments a l’escola en pugui parlar amb la familia.
- Defugint la responsabilitat de la resta d’agents
que hi
intervenen.
No hay comentarios:
Publicar un comentario