LA COHESIÓ

Entenem que la cohesió d'un text ve determinada per un conjunt de mecanismes lingüístics que permeten la seua construcció global.
Els aspectes que s'inclouen een aquesta part del comentari són:
- La connectivitat que s'estableix entre les diferents parts del discurs.
- Els diferents elements lingüístics de refèrencia tant al context (dixi) com al cotext (anàfora).
- La Impersonalització com a procediment d'ocultació de l'emissor.
- Les marques que manifesten la Modalització discursiva
- La significació aportada per la disposició textual i paratextual, i també per la tipografia utilitzada.

1. LA CONNECTIVITAT DEL DISCURS

La connexió és un mecanisme de cohesió que indica les relacions que s'estableixen entre els enunciats d'un text. Els connector són elements lingüístics que manifesten aquesta connexió. No obstant això, de vegades la connexió no implica necessàriament la presència d'un connector.

           Exemple: Maria estava malalta. No va anar a l'excursió.

           La segona frase és una conseqüència directa de la primera, sense que hi aparega un conector propi           d'aquest tipus de relació com ara aixi doncs, per tant o com a conseqüència.

Nosaltres ens detindrem en l'estudi de la Connexió Textual pròpiament dita.

Pel seu caràcter semàntic i pragmàtic es consideren connectors els elements lingüístics següents:

          - Conjuncions i locucions conjuntives: sens dubte, doncs, no obstant això, en altres paraules, en conseqüència,...

          - Marcadors i expressions fàtiques de tipus conversacional: bé, doncs, eh, escolta, veritat?... Aquests elements els trobem en converses per indicar el principi o el final d'un torn de paraula.

A més d'aquests elements, la connexió també es pot espressar amb d'altres que no es consideren connectors. D'aquesta manera es pot parlar de :

          - Connexió Lèxica: amb elements lèxicament plens però amb un efecte discursiu equiparable al dels connectors: substantius com conclusió, conseqüència, raó, motiu,...; verbs com afegir, comportar, implicar, concloure,...; adjectius com primer, segon, previ... següent... posterior,...

         - Recursos gràfics: ordenen el text de la mateixa manera que ho pot fer un connector: guions, títols d'apartat, caplletres,...

Hem de tenir en compte que les conjuncions i les locucions conjuntives són elements connectius per antonomàsia, i així establirem la següent classificació:

          - Connectors naturals: Ordenen idees del text des del punt de vista espacio-temporal: en primer lloc, en segon lloc, seguidament, d'una banda... d'altra, a continuació, finalment, per acabar...

          - Connectors lògics: Semànticament expressen les relacions entre les idees del text, és a dir, expliquen el lligam que s'estableix entre les diverses parts del discurs (oracions, paràgrafs,...). Es poden assenyalar els següens tipus:

                  *Connectors d'addició: a més, i també, així mateix,...
                  * Connectors de contrast: però, no obstant això, tanmateix, en canvi, al contrari, amb tot, ara bé, malgrat tot,...
                  * Connectors de reformulació: o siga, és a dir, en altres paraules, dit d'una altra manera, això és,... I també els que indiquen resum: en poques paraules, en resum, en conjunt, breument,...
                   * Connectors d'exemplificació: per exemple, com ara, així, en particular, a saber, com a mostra.
                   * Connectors de conseqüència: Cal observar que la conseqüència es pot expressar amb connectors textuals. En canvi, la causa només es dóna dins la composició oracional. És per això que no considerem els connectors de causa, sinó només els de conseqüència: així doncs, doncs, en conseqüència, per consegüent, aleshores, per tant, per aquest fet, consegüentment, per això,...