LA COHESIÓ (DIXI)

La referència als elements extratextuals de la situació comunicativa es vehicula amb la remissió al que podem anomenar eix jo-ara-ací, es a dir, la referència a les coordenades personals, temporals i espacials.

Dixi Personal

Són els elements lingüístics que remeten als participants en l'acte de comunicació. Gràcies a aquests elements es configuren el locutor (jo) i l'alocutari (tu). La tercera persona (ell-ella) es considerada no-persona, ja que participa en la situació comunicativa. La tercera persona només tindrà caràcter díctic quan faça referència a una persona present en l'acte comunicatiu.

            (Maria diu a Pere) Demà aniré i et portaré a sa casa.

            

           El possessiu SA soles tindrà un ús díctic si està fent referència a la casa de Lluís i aquest està present.

D'altra banda, la forma de primera persona del plural, Nosaltres, presenta quatre possibilitats referencials:

- Plural de modèstia: és típic dels textos expositius de l'àmbit acadèmic i científic. Es tracta d'un plural fals ja que, de fet, és una única persona.

          Ex. D'acord amb les investigacions exposades anteriorment arribem a les següents conclusions...

- Nosaltres inclusiu: inclou a l'emissor i al receptor.

   

         Ex. Joan, quan acabem el treball, ens n'anirem a sopar. (Joan forma part del nosaltres)

- Nosaltres exclusiu: inclou l'emissor i altres.

    

        Ex. (Lluís diu a Joan) Torna'ns la maleta que la necessitem per a anar de viatge (Joan no forma part del nosaltres).

- Nosaltres global o universal: s'hi inclou emissor, receptor i altres (jo + tu + ell). L'emissor busca la complicitat i la proximitat del receptor per tal d'implicar-lo en el discurs.

         Ex. Quan la nostra societat admeta els estranger, ens podrem considerar tolerants.

Cal recordar que la dixi personal ve assenyalada per la presència de tres tipus d'elements lingüístics: pronoms personals, possessius i morfemes verbals de persona.

Dins de la dixi personal hi ha qui considera una dixi social que depén del grau de relació existent entre els interlocutors i que pot ser Formal (Sr, Molt Honorable, Nom + Cognom,...) i Informal.

DIXI TEMPORAL

Són elements lingüístics que remete a allò que es diu 'temps de l'enunciació': aquells que relacionen allò que es diu respecte del momento en què es diu.

Els díctics temporals són els seguentes:

- Adverbis temporals: hui, avui, ara, ahir, demà, enguany,... 

- Els sintagmes nominals amb demostratius: aquesta vesprada,, ...

- Expressions diverses: la setmana passada, l'any vinent,....

- Els morfemes verbals de present, el perfet i el futur del mode indicatiu. (la resta són anafòrics)

DIXI ESPACIAL

Són els elements lingüístics que remeten a l'espai en què es produeix la comunicació i que posen en relació allò que es diu amb el lloc on es diu. Aquest espai de l'enunciació es classifica d'acord amb la proximitat o llunyani respecte de l'emissor del discurs. la dixi espacial ve assenyalada pels elements lingüístics següents:

- pronoms demostratius: aquest/a, aquell/a, aqueix/a.

- adverbis demostratius: ací, aquí, allí o allà.

- pronoms neutres:  açò, això, allò.

Nomes tindran una funció díctica si remeten al context de l'enunciació, si fan referència al cotext lingüístic seran considerats anafòrics.

        Ex.Aquesta habitació està molt bruta. (díctic)

        La crisi va ser general durant l'època anterior. Aquesta situació es va resoldre.... (anafòric).