TEXT EXPOSITIU II

•

Coneixements enciclopèdics .

La informació acumulada per cada grup humà és el que podem anomenar 

  enciclopèdi

a i es troba en forma escrita en tractats, manuals, assaigs idocuments que es guarden en biblioteques i s’arxiven per a poder accedir-hi posteriorment. Aquesta informació organitzada i sistemàtica és la que es considera, enel seu conjunt, el coneixement produït en una cultura. En cada individu, aquestconeixement s’emmagatzema en la seua memòria i conforma el seu

             coneixement enciclopèdic.

Aquest coneixement va augmentant al llarg de la vida de cada pesona i ésimprescindible per entendre el món.

2. MODALITATS D’EXPOSICIÓ

L’exposició és el text didàctic per excel·lència, perquè té com a objectiu fer comprendre elsfenòmens sobre els quals ha aportat la informació necessària. És per tant un dels tipus de text aquè han d’acudir amb més freqüència els estudiants. Es manifesta als exàmens, a les obres dedivulgació, als manuals, als textos científics i en articles periodístics especialitzatsSegons els tipus de públic a què va dirigida – més o menys culte– i la intenció que tinga l’autor  – didàctica o no– poden diferenciar-se les modalitats expositives següents:

CARACTERÍ

Científica

Temes especialitzats. Exigix orde, rigor i precisió.

Didàctica

Temes de coneixement. Precisa orde, claredat i exactitud.

Divulgativa

Dirigida a un públic més nombrós. Tema d’interés i estil senzill.

Humanística

Demana una anàlisi reflexiva, orde, claredat i desenvolupament dialèctic.

Periodística

Domini de l’objectivitat, claredat i exactitud de la informació.

Quan s’ha intentat classificar els textos relacionats amb la informació i el coneixement s’harecorregut a diverses nomenclatures:

     text informatiu

;

  text expliatiu ;

text de base expositiva

;

la seqüència explicativa

... Quan al text predomine la finalitat d’omplir un buit de coneixement,l’anomenarem   

 text expositiu

.   Quan en un text, per exemple de finalitat argumentativa, hi hajauna explicació subsidiària de l’objectiu principal de convéncer i d’orientar l’opinió o laconducta del receptor, l’anomenarem

       seqüència explicativa

.

3. ESTRUCTURA DEL TEXT EXPOSITIU

És necessari presentar els continguts seguint una estructura ordenada i lògica, a la finalitat quel’oient o el lector puga entendre l’exposició o l’explicació. Generalment els textos expositiusdistribuïxen la informació en tres parts:

1. INTRODUCCIÓ

Es presenta el tema.

2. DESENVOLUPAMENT

S’expliquen els continguts, és on es desenvolupen, successivament, els fets,es constaten les dades disponibles, es contrasten altres plantejaments o posicions, es presenten objeccions i es justifiquen les idees defensades ambexplicacions vàlides.

3. CONCLUSIÓ

Es realitza un resum del valor de les idees exposades i de les aportacions. Esrecullen les punts més interessants amb la finalitat de confirmar, matisar,modificar o canviar el conjunt de les idees exposades.

Aquesta estructura és molt senzilla i pràctica i ens facilita la comprensió del text. Però, sovint,els textos no solen presentar-se d’una forma pura o homogènia. Un text pot tindre una finalitat predominant de fer entendre un concepte, és a dir, explicativa, i contindre altres fragments detextos o seqüències: seqüències descriptives, instructives, narratives, argumentatives,conversacionals. Aquestes seqüències textuals estaran sempre, però, al servei, de la tipologiatextual predominant, en aquest cas, explicativa.