jueves, 6 de diciembre de 2012

TEXT EXPOSITIU IV


                                                      CONNECTORS 

Per indicarla causa
perquè, ja que, per això, per aquesta causa, considerant que, a causa de, atés que, gràcies a, a força de, a raó de, per culpa de…

Per indicar conseqüència
doncs, per tant, en conseqüència, per consegüent, i doncs, cosa que, demanera que, així, així és que

Per indicarla finalitat
perquè, a fi que, a fi de, per tal que, per tal de, amb l’objectiu de, amb la finalitat de...

Per indicar addició
i, i també, a més, a més a més, així mateix, fins i tot...

indiquen contrast
però, tanmateix, al contrari, a pesar de, malgrat que, en canvi, amb tot,altrament, amb tot, així i tot, tot i que, mentre que, encara que, ara bé, aixòno obstant, no obstant això...

indiquen la condició
si, sempre que, a condició que, en cas que, només que, posat que, llevatque, mentre que...


indiquen objecció
encara que, malgrat de, malgrat que, per bé que, tot i que, amb tot i que...

PER MARCAR ORDRE
1r/primer..., primerament..., en primer lloc..., d’entrada...;2n/segon/segonament/en segon lloc...;3r/tercer/tercerament/en tercer lloc...; A continuació em referiré...; Immediatament després...;Tot seguit passe aexposar-vos...,Reprenent el que dèiem fa un moment...,En darrer lloc/finalment/al final/per acabar/en últim terme...

PER POSAR ÈMFASI EN UNPUNT
és a dir..., o sia..., això és..., igualment..., en altres paraules..., dit d'una altramanera..., tal com s'ha dit...,cal tornar a dir..., s'ha de tenir en compte..., el mésimportant..., la idea central..., convé ressaltar..., val la pena dir..., cal insistir en/a..., seguidament exposarem..., pel que fa a això últim..., com hem estatdient fins ara..., i encara podem afegir que..., referent a aquesta últimaqüestió...; no es pot deixar de banda...

PER FER DISTINCIONS
D'una banda..., Per un costat..., de l'altre..., per l'altre..., d'altra banda....,altrament...

PER POSAR EXEMPLES
Per exemple..., un bon exemple d'això és/n'és..., es pot exemplificar..., com aexemple..., en particular..., en concret..., com ara..., en el cas de..., una bonamostra...
CANVI  DE TEMA
Respecte a X,.../ Pel que fa a X,... Quant a X,... Sobre (el tema de) X... Un altre punt és.../ El punt següent tracta de... En relació amb... ; com he estatdient; reprenent la qüestió; un altre punt és...; passem ara a comentar...

PER REFORMULAR 
És a dir, vull dir, dit d’una altra manera, en altres paraules,/ En definitiva, alcap i a la fi, al cap davall

PER RECTIFICAR O PER EXCLOURE
Al contrari, deixant de banda això, altrament, a excepció de, en cap cas, a partde...; Millor dit..., dit d’una altra manera, més ben dit, més aïna...

PER EXEMPLIFICAR 
Per exemple,/ com ara..., /un exemple d’això que diem...; Per il·lustrar tot aixòque estic dient.../ Com a mostra d’aquesta teoria...Un cas concret del que heexplicat.../ Per demostrar el que hem exposat més amunt...... i ara passaré aexemplificar les dades que he ofert anteriorment...

PER RESUMIR 
En resum/resumint el que/recollint el més important... Breument/en poques paraules/d'una forma breu... En conjunt/globalment...



PER ACABAR 
En conclusió/en definitiva/en conseqüència/així doncs... Per concloure/per acabar/finalment...Com a conclusió final...De tot això, en podem extreure...Per concloure...Tal com hem vist...Per acabar...En definitiva...Com arecapitulació...Finalment...Les conclusions d’això que acabem de dir...Com aresultat del que hem exposat...Doncs bé...Per tant.


TEXT EXPOSITIU III


. ESQUEMES TEXTUALS
Depenent de la complexitat del tema o temes a explicar, en un text podem trobar un o diversosesquemes amb què s’expressa el contingut del text i se n’organitza la informació. El més usualssón els següents:
PROBLEMA/ SOLUCIÓ
Es planteja un problema i seguidament la manerade resoldre’l.
CAUSA/CONSEQÜÈNCIA
Es parteix també d’un problema inicial però, enacabant, es mira a determinar la causa que l’hagenerat o els efectes que se’n deriven.
PREGUNTA/RESPOSTA
Es presenta una pregunta i a continuació es respon.
COMPARACIÓ/CONSTRAST
Es comparen dos fets per trobar-hi semblances idiferències.
DESCRIPCIÓ
Es descriu el fet o l’aspecte que es vol fer entendre.Sol ser la base de les definicions.
SEQÜÈNCIA/TEMPORAL
Se segueix una ordenació temporal del contingut.
ENUMERACIÓ/CLASSIFICACIÓ
El contingut s’organitza en classes o categories.
5. ORDRE DE LES IDEES
L’ordre de les idees dels textos expositius, i en general dels científics, depenen no sols deltema, del propòsit de l’autor i de la forma d’expressió utilitzada, sinó també del mètoded’orientació i de desenvolupament seguit. En general, els textos científics segueixen, en la seuaexposició un orde
  deductiu
   (d’anàlisis, del més general al particular) o inductiu (de síntesis,
del més particular al general). També hi podem trobar estructures enquadrades ( el tema apareix plantejat al principi i al final) i paral·leles ( el text tracta de temes o d’idees sobre el mateixtema d’igual jerarquia, no n’hi ha cap que siga més important que l’altra)
6. ELS CONNECTORS ALS TEXTOS EXPOSITIUS
Pel que fa als  
    connectors
,       conjuncions o altes tipus de locucions amb valor relacionant, hi tenenun valor principal aquelles que establixen connexions lògiques entre els elements lingüístics: lescausals (
   perquè, ja quepe això, per aquestcausa...
) les il·latives (
  doncs, per tant, enconseqüència, així...
) i les finals (
 perquè, a fi que, a fi de, per tal que, per tal de, amb l’objectiude, amb la finalitat de...
); i també les que matisen o primfilen la validesa de les assercions, comles adversatives (
 però
), les condicionals (
 si sempre que, a condició que...
) i les concessives(
malgrat que, a pesar que...
) Pel que fa a la conjunció “
o
”, indicant disjunció o equivalència, laseua aparició es deu a l’afany d’exactitud i claredat. D’altra banda , les estructures modals icomparatives (
com, semblant a, diferent de...
) tenen un paper important en les operacionsd’exemplificació.
6.1.- CONNECTORS LÒGICS
Pel que fa als connectors, conjuncions o altres tipus de locucions amb valor relacionant, hitenen un valor principal aquelles que estableixen connexions lògiques i semàntiques entreels components d’un text.
Per indicarla causa
 perquè, ja que, per això, per aquesta causa, considerant que, a causa de, puix que, atés que, gràcies a, a força de, a raó de, per culpa de…
Per indicarconseqüència
doncs, per tant, en conseqüència, per consegüent, i doncs, cosa que, demanera que, així, així és que
Per indicarla finalitat
 perquè, a fi que, a fi de, per tal que, per tal de, amb l’objectiu de, amb lafinalitat de...
Per indicaraddició
i, i també, a més, a més a més, així mateix, fins i tot...

TEXT EXPOSITIU II





Coneixements enciclopèdic.
La informació acumulada per cada grup humà és el que podem anomenar 
  enciclopèdi
a i es troba en forma escrita en tractats, manuals, assaigs idocumentques guardeen biblioteques’arxivepepodeaccedir-hi posteriorment. Aquesta informació organitzada i sistemàtica és la que es considera, enel seu conjunt, el coneixement produïen una cultura. En cadindividu, aquestconeixement s’emmagatzema en la seumemòriconforma el seu
             coneixement enciclopèdic.
Aquest coneixement va augmentant al llarg de la vida de cada pesona i ésimprescindible per entendre el món.
2. MODALITATS D’EXPOSICIÓ
L’exposició és el text didàctic per excel·lència, perquè té com a objectiu fer comprendre elsfenòmens sobre els quals ha aportat la informació necessària. És per tant un dels tipus de text aquè han d’acudir amb més freqüència els estudiants. Es manifesta als exàmens, a les obres dedivulgació, als manuals, als textos científics i en articles periodístics especialitzatsSegons els tipus de públic a què va dirigida – més o menys culte– i la intenció que tinga l’autor  – didàctica o no– poden diferenciar-se les modalitats expositives següents:
CARACTERÍ

Científica
Temes especialitzats. Exigix orde, rigor i precisió.
Didàctica
Temes de coneixement. Precisa orde, claredat i exactitud.
Divulgativa
Dirigida a un públic més nombrós. Tema d’interés i estil senzill.
Humanística
Demana una anàlisi reflexiva, orde, claredat i desenvolupament dialèctic.
Periodística
Domini de l’objectivitat, claredat i exactitud de la informació.
Quan s’ha intentat classificar els textos relacionats amb la informació i el coneixement s’harecorregut a diverses nomenclatures:
     text informatiu
;
  text expliatiu ;
text de base expositiva
;
la seqüència explicativa
... Quan al text predomine la finalitat d’omplir un buit de coneixement,l’anomenarem   
 text expositiu
.   Quan en un text, per exemple de finalitat argumentativa, hi hajauna explicació subsidiària de l’objectiu principal de convéncer i d’orientar l’opinió o laconducta del receptor, l’anomenarem
       seqüència explicativa
.
3. ESTRUCTURA DEL TEXT EXPOSITIU
És necessari presentar els continguts seguint una estructura ordenada i lògica, a la finalitat quel’oient o el lector puga entendre l’exposició o l’explicació. Generalment els textos expositiusdistribuïxen la informació en tres parts:
1. INTRODUCCIÓ

Es presenta el tema.
2. DESENVOLUPAMENT
S’expliquen els continguts, és on es desenvolupen, successivament, els fets,es constateles dadedisponibleses contrasten altres plantejamento posicions, es presenten objeccions i es justifiquen les idees defensades ambexplicacions vàlides.
3. CONCLUSIÓ
Es realitza un resum del valor de les idees exposades i de les aportacions. Esrecullen les punts més interessants amb la finalitat de confirmar, matisar,modificar o canviar el conjunt de les idees exposades.
Aquesta estructura és molt senzilla i pràctica i ens facilita la comprensió del text. Però, sovint,els textos no solen presentar-se d’una forma pura o homogènia. Un text pot tindre una finalitat predominant de fer entendre un concepte, és a dir, explicativa, i contindre altres fragments detextos seqüències: seqüènciedescriptivesinstructives, narratives, argumentatives,conversacionals. Aquestes seqüències textuals estaran sempre, però, al servei, de la tipologiatextual predominant, en aquest cas, explicativa.