Explica les característiques més importants de l’obra literària
d’Enric Valor.
La
producció literària d’Enric Valor consta de dues grans aportacions:
(a)
Les rondalles valencianes.
(b)
Cinc novel·les i alguns relats breus.
Tant
en un tipus d’obres com en altres, Valor usa la tècnica del narrador
omniscient
i subjectiu. Escriu amb gran precisió, minuciositat i exactitud pel
detall.
Té un gran domini de la llengua. Els recursos de llenguatge oral que
empra,
provenen directament de la tradició popular, amb els quals el lector pot
identificar-se plenament. Usa un model
de llengua literària molt equilibrada, que inclou les peculiaritats
valencianes. Les seues rondalles estan confegides a partir d’un nucli narratiu
de procedència oral més o menys complet o extens, sobre el qual Valor opera una
profunda transformació i reformulació del relat oral estructura,situacions,
personatges— i ens proposa, mitjançant l’escripturamillorada, uns contes
cultes, distints de les rondalles tradicionals
.
Els relats breus, més pròxims a l’estil
del s. XIX, no destaquen per un estil treballat, sinó sobretot per la
riquesa de llengua. Es tracta de petites
peces amoroses i sentimentals.
La
novel.lística presenta les mateixes característiques estilístiques i
lingüístiques
que les rondalles, però és on més
clarament aboca les seues
experiències
biogràfiques i els seus coneixements de
la terra. En les seues
novel·les
pretén fer la crònica del període històric que va viure, plasmant-hi
totes
les seues observacions sobre el paisatge i la geografia, la toponímia, la
fauna
i la botànica. Sense la Terra Promesa és la crònica dels primers anys del segle
XX i la Primera Guerra Mundial. Temps de Batuda i Enllà de l’horitzó, és la
crònica de la Guerra Civil.
En
elles usa la narració en primera persona per a oferir més adequadament el
material de ficció i augmentar la complicitat del lector. El protagonistes de
les són la col·lectivitat, algunes famílies, la natura, la muntanya i el camp i
la llengua.
El
seu espai literari és Cassana amb la geografia, la ruralitat, el pla i la
muntanya,
però l’espai i el temps no s’esgoten en concreció geogràfica o
cronològica.
Segons Vicent Escrivà: «Valor es constitueix literalment, i sense exageracions,
en tota la nostra tradició novel·lística
. Sense la seua gran obra vessada en el Cicle de Cassana, els valencians
perdríem tot un segle XIX.
Es
per això que sempre situarem Enric Valor entre els grans fabuladors històrics
com Víctor Català i Narcís Oller. I al costat dels quasi coetanis Llorenç
Villalonga i Mercè Rodoreda». Enric Valor, en suma, és l’home que ha sabut
crear un riquíssim registre literari amb què ha fet actuar totes les
virtualitats expressives de la llengua. També és l’escriptor que millor
representa la continuïtat ininterrompuda de la tradició lingüística i literària
valenciana d’abans i després de la Guerra Civil.
